Verbo querer en catalán (verb voler)

Infinitivo: voler – querer

Gerundio: volent – queriendo

Participio: volgut- querido

INDICATIVO

Presente

jo vull – quiero

tu vols – quieres

ell/ella vol – quiere

nosaltres volem – queremos

vosaltres voleu – queréis

ells/elles volen – quieren

Pretérito perfecto

jo he volgut – he querido

tu has volgut – has querido

ell/ella ha volgut- ha querido

nosaltres hem volgut – hemos querido

vosaltres heu volgut – habéis querido

ells/elles han volgut – han querido

Pretérito imperfecto

jo volia – quería

tu volies – querías

ell/ella volia – quería

nosaltres volíem – queríamos

vosaltres volíeu – queríais

ells/elles volien – querían

Pretérito pluscuamperfecto

jo havia volgut – había querido

tu havies volgut – habías querido

ell/ella havia volgut – había querido

nosaltres havíem volgut – habíamos querido

vosaltres havíeu volgut – habíais querido

ells/elles havien volgut- habían querido

Pasado simple

jo volguí – quise

tu volgueres – quisiste

ell/ella volgué – quiso

nosaltres volguérem – quisimos

vosaltres volguéreu – quisisteis

ells/elles volgueren – quisieron

Pasado anterior

jo haguí volgut – hube querido

tu hagueres volgut – hubiste querido

ell/ella hagué volgut – hubo querido

nosaltres haguérem volgut – hubimos querido

vosaltres haguéreu volgut – hubisteis querido

ells/elles hagueren volgut – hubieron querido

Pasado perifrástico

jo vaig voler – quise

tu vas voler – quisiste

ell/ella va voler- quiso

nosaltres vam voler – quisimos

vosaltres vau voler – quisisteis

ells/elles van voler – quisieron

Pasado anterior perifrástico

jo vaig haver volgut – hube querido

tu vas haver volgut – hubiste querido

ell/ella va haver volgut – hubo querido

nosaltres vam haver volgut – hubimos querido

vosaltres vau haver volgut – hubisteis querido

ells/elles van haver volgut – hubieron querido

Futuro

jo voldré – querré

tu voldràs – querrás

ell/ella voldrà – querrá

nosaltres voldrem – querremos

vosaltres voldreu – querréis

ells/elles voldran – querrán

Futuro perfecto

jo hauré volgut – habré querido

tu hauràs volgut – habrás querido

ell/ella haurà volgut – habrá querido

nosaltres haurem volgut – habremos querido

vosaltres haureu volgut – habréis querido

ells/elles hauran volgut – habrán querido

Condicional

jo voldria – querría

tu voldries – querrías

ell/ella voldra – querría

nosaltres voldríem – querríamos

vosaltres voldríeu – querríais

ells/elles voldrien – querrían

Condicional perfecto

jo hauria volgut – habría querido

tu hauries volgut – habrías querido

ell/ella hauria volgut – habría querido

nosaltres hauríem volgut – habríamos querido

vosaltres hauríeu volgut – habríais querido

ells/elles haurien volgut – habrían querido

SUBJUNTIVO

Presente

jo vulgui – quiera

tu vulguis – quieras

ell/ella vulgui – quiera

nosaltres vulguem – queramos

vosaltres vulgueu – queráis

ells/elles vulguin – quieran

Pretérito perfecto

jo hagi volgut – haya querido

tu hagis volgut – hayas querido

ell/ella hagi volgut – haya querido

nosaltres hàgim volgut – hayamos querido

vosaltres hàgiu volgut – hayáis querido

ells/elles hagin volgut – hayan querido

Pretérito imperfecto

jo volgués – quisiera

tu volguessis – quisieras

ell/ella volgués – quisiera

nosaltres volguéssim – quisiéramos

vosaltres volguéssiu – quisierais

ells/elles volguessin – quisieran

Pretérito pluscuamperfecto

jo hagués volgut – hubiera querido

tu haguessis volgut – hubieras querido

ell/ella hagués volgut – hubiera querido

nosaltres haguéssim volgut – hubiéramos querido

vosaltres haguéssim volgut – hubierais querido

ells/elles haguessin volgut – hubieran querido

IMPERATIVO

vulgues (tu) – quiere

vulgui (ell/ella) – quiera

vulguem (nosaltres) – queramos

vulgueu (vosaltres) – quered

vulguin (ells/elles) – quieran

Números ordinales en catalán

Els numerals ordinals: los números ordinales

 
Primer, primera = 1r, 1a: primero, primera
segon, segona = 2n, 2a: segundo, segunda
tercer, tercera = 3r, 3a: tercero, tercera
quart, quarta = 4t, 4a: cuarto, cuarta
cinquè, cinquena = 5è, 5a: quinto, quinta
sisè, sisena = 6è, 6a: sexto, sexta
setè, setena = 7è, 7a: séptimo, séptima
vuitè, vuitena = 8è, 8a: octavo, octava
novè, novena = 9è, 9a: noveno, novena
desè, desena = 10è, 10a: décimo, décima
onzè, onzena = 11è, 11a: undécimo, undécima, decimoprimer/a, décimo/a primero/a

Leer más

Comida en catalán

Comida – Menjar

carn de vedella: carne de ternera

mongetes: judías

ametlla: almendra

mora: mora

botifarra: butifarra

bou: buey

brou: caldo

nabiu: arándano

pa: pan

mantega: mantequilla

canelons: canelones

formatge: queso

pollastre: pollo

embotit: embutido

croquetes: croquetas

fruita seca: frutos secos

fuet: fuet

gelat: helado

llegums: legumbres

llenties: lentejas

tomaquet: tomate

galetes: galletas

blat de moro: maíz

nata: nata

postres: postres

ous: huevos

peix: pescado

papes fregides: papas fritas

pollastre fregit: pollo frito 

carn picada: carne picada

pernil: jamón

hamburguesa: hamburguesa

salsitxa: salchicha

melmelada: mermelada

xai: cordero

Leer más

Pronombres interrogativos: pronoms interrogatius

A la hora de usar los pronombres nos tenemos que fijar en si:
– Va delante de un sustantivo o no
– Se refiere a cosas
– Se refiere a personas
– Son adverbiales
– Es femenino, masculino, singular o plural.

– ¿Cuáles son los pronombres interrogativos en español?
quién: referente a las personas
qué: para las cosas/sustantivos
y tenemos los adverbiales dónde, cómo y cuándo.

Entonces, teniendo claro cuáles son en español o castellano, vamos a ver la equivalencia en catalán:

Leer más